Electronistagmografia
EL DESEQUILIBRI O LA INSEGURETAT AL CAMINAR SÓN SÍMPTOMES DEL VERTIGEN
Fig. 9
Fig. 10
Espanya estreny les dents. (El País 06/08/2014)
Unitat del vertigen
Què és el vertigen?
El vertigen o mareig, és la sensació rotatòria, que les coses giren al voltant nostre, o bé que el que gira és un mateix. Aquesta sensació s’acompanya pràcticament sempre d’inestabilitat o desequilibri, i a vegades d’altres símptomes com nàusees, sudoració, vòmits, etc. En alguns casos el pacient que pateix mareig o vertigen presenta únicament inestabilitat o desequilibri amb sensació d’inseguretat al caminar.
Qualsevol persona pot patir vertigen: els símptomes poden sorgir tant en la infància com en joves i gent gran.
En el nen, habitualment, es tracta de problemes de l’oïda mitjana que es manifesten amb el vertigen; en els ancians, es presenten quadres de vertigen o mareig que poden evolucionar cap a una inestabilitat crònica.
Quines són les causes del vertigen?
Les principals causes del vertigen o mareig són les alteracions de l’oïda. Per ordre de freqüència es classifiquen el vertigen paroxístic posicional benigne, la Malaltia de Menière i la neuronitis vestibular, que representen la meitat de les consultes per mareig i vertigen.
Altres alteracions de l’oïda són els tumors (neurinoma de l’acústic), traumatismes, infeccions, tòxics (medicaments que lesionen de l’oïda) o idiopàtics, i suposen el 33% dels casos de vertigen.
Les causes també poden ser neurològiques destacant, per ordre de freqüència, la d’origen vascular, les alteracions cervicals i l’esclerosi múltiple o en plaques.
El vertigen de Mèniére
El vertigen de Menière és un dels tipus més freqüents de vertigen. La síndrome es caracteritza per la presència d’atacs de vertigen amb nàusees, vòmits i sudoració, complementat amb hipoacúsia progressiva i acúfens (sorolls a l’oïda).
Si, com passa en bastants ocasions, el tractament inicial (medicació) falla, procedirem a la injecció intratimpànica de gentamicina. Per a això injectarem, amb anestèsia local i en la mateixa consulta, un fàrmac (gentamicina) directament a l’oïda per tal d’aconseguir una concentració adequada d’aquest medicament en l’oïda interna i, així, garantir l’actuació d’aquesta.
La gentamicina intratimpànica és el tractament més modern i efectiu. El 90% de pacients amb síndrome de Menière, deixaran de tenir crisi de vertigen, podent fer una vida normal. Aquesta tècnica, àmpliament utilitzada als Estats Units, ha estat introduïda a Espanya pel Dr. Jordi Coromina de Centre Mèdic Teknon.
Com es diagnostica el vertigen?
La fase diagnòstica del vertigen o mareig s’inicia amb un correcte interrogatori al pacient, que permetrà avançar en la identificació del tipus de vertigen.
Se li presta especial atenció a la limitació que el vertigen genera en l’activitat diària, intentant valorar el grau de discapacitat que la malaltia produeix per al pacient i la seva família.
La segona fase diagnòstica del vertigen o mareig consisteix en una minuciosa exploració otorrinolaringològica, és a dir, d’oïda, fosses nasals, boca i gola (faringe i laringe).
La tercera fase de la diagnosi del vertigen consisteix en els següents procediments executats per l’especialista.
- Una exploració neurològica. (Figs. 3, 4, 5, 6 i 7)
- Una audiometria o estudi de la funció auditiva
Si l’especialista necessita fer una exploració més profunda, inclourà:
- Una exploració específica de l’aparell de l’equilibri localitzat en l’oïda, coneguda com a Prova Vestibular Completa Assistida per Ordinador
- Una Ressonància Magnètica Nuclear o un TAC (tomografia axial assistida per ordinador) de l’oïda i el cervell
El resultat de la història clínica i de les exploracions, juntament amb l’audiometria i la Prova Vestibular assistida per ordinador Completa solen donar una idea precisa de la localització del vertigen, de la seva causa i, per tant, del tractament adequat.
En altres ocasions, el pacient serà explorat també per un neuròleg especialitzat en vertigen.
Quin és el tractament del vertigen?
El tractament del vertigen varia depenent dels símptomes, tipus de vertigen existent. En el cas de la Malaltia de Menière se solen seguir els següents passos:
S’inicia el tractament únicament amb fàrmacs. El 70% dels pacients milloren només amb els medicaments, podent així dur una vida normal.
En el cas que el pacient no millori els marejos amb els fàrmacs, es realitza un tractament amb gentamicina intratimpànica. En algunes ocasions, inicialment es realitza una injecció de cortisona intratimpànica (a l’oïda mitjana).
La gentamicina intratimpànica
La gentamicina és un antibiòtic que s’utilitza per al vertigen o mareig, s’injecta a través del timpà, passa a l’oïda interna i actua en l’aparell de l’equilibri. L’aplicació de gentamicina s’efectua de manera ambulatòria, a la mateixa consulta.
El pacient haurà d’acudir a revisió cada setmana i, si troba una millora, es finalitza el tractament. La millora consisteix en una progressiva reducció en la intensitat, gravetat i freqüència de les crisis del vertigen fins a la seva completa resolució. En cas contrari, es realitza una nova aplicació (fig. 8).
Fig. 8. En el tractament de la malaltia o vertigen de Menière si els fàrmacs no funcionen, el tractament consistirà en la gentamicina intratimpànica.
Si la gentamicina no funciona
En el cas que la gentamicina no funcioni (10% dels casos de vertígens) s’ha de realitzar una intervenció quirúrgica que, depenent de l’audició del pacient, serà una neurectomia vestibular o una labirintectomia.
La neurectomia vestibular consisteix en el tall del nervi de l’equilibri (vestibular) de manera que el pacient manté l’audició.
La labirintectomia consisteix en l’eliminació quirúrgica de l’oïda interna i, conseqüentment, el pacient perd l’audició residual. Aquesta intervenció es realitza només en els casos extrems en què la mateixa malaltia va anul·lar l’audició del malalt.
Quin és el tractament de la resta de vertígens?
El tractament de les altres variants de vertigen existents dependrà, de la causa que el produeixi:
- Vertigen paroxístic posicional benigne (VPPB). Es tracta d’un vertigen que es desencadena al realitzar un moviment brusc, especialment a l’anar a dormir o incorporar-se del llit, al girar el cap a un costat o l’altre quan està tombat, a l’hiperextendre el coll per agafar una mica d’una prestatgeria, al ajupir-se, etc. Amb aquests moviments, el pacient irrita l’oïda interna i es produeix el vertigen, a causa de la mala posició d’unes cèl·lules de l’oïda interna (otòlits), que s’estimulen amb aquests moviments. Per al seu tractament, es realitzarà, a la mateixa consulta una maniobra de reposició, que recol·loca correctament els otòlits. (Figs. 9 i 10)
- Neuronitis vestibular. Es tracta d’una lesió inflamatòria del nervi vestibular, de manera que el pacient presenta vertigen o mareig sense pèrdua d’audició ni brunzit. És una crisi única, intensa, de llarga durada (3-6 dies) amb molt mareig i nàusees, que dóna pas a una sensació d’inestabilitat de 2-3 setmanes de durada. El tractament consisteix en una taula d’exercicis anomenats exercicis de rehabilitació vestibular.
by Develona