Pòlips Nasals

Els pòlips nasals són els tumors benignes més freqüents de les fosses nasals. Tenen forma rodona, i són tous i translúcids. Són el resultat d’una proliferació benigna de la mucosa que recobreix les fosses nasals. Poden aparèixer a qualsevol edat.

La seva causa és desconeguda. A vegades s’associa a altres malalties, especialment asma i sinusitis. És freqüent l’anomenada Tríade ASA (associació d’asma, intolerància a l’aspirina, i pòlips nasals).

Els pòlips nasals es diagnostiquen mitjançant l’anomenada rinofribrolaringoscopia, una ràpida i senzilla prova que permetrà observar perfectament els pòlips a la mateixa consulta de l’otorrinolaringòleg. Així, veurem unes masses d’aspecte pàl·lid i translúcid en ambdós costats del nas. Quan s’associen amb secreció mucopurulenta indicaran sobreinfecció.

El TAC permetrà valorar l’extensió exacta dels pòlips.

Hi ha diferents graus de poliposi. Els casos lleus es poden tractar amb medicació exclusivament, bé cortisona tòpica nasal, o bé en casos més severs, amb cortisona administrada per via oral o en injectable, sempre en dosis baixes, ja que, tot i millorar la respiració i l’olfacte (en disminuir la mida dels pòlips), poden produir efectes secundaris greus, si s’administren en dosis exagerades.

En els casos en què el tractament mèdic no funcioni, es procedirà a cirurgia. La intervenció, amb anestèsia general, consistirà en l’extirpació dels pòlips mitjançant endoscòpia nasal. La cirurgia dura unes dues hores, aproximadament, i el bon resultat de la mateixa dependrà en gran mesura de l’experiència del cirurgià.

La combinació d’endoscòpia i microdebrider, un aparell que selecciona els pòlips del teixit normal i els elimina mitjançant aspiració i no mitjançant estiraments (com passa amb la resta de tècniques quirúrgiques), permetent que la intervenció sigui molt més ràpida, neta i efectiva, evitant el sagnat. Això permet que, generalment, el pacient sigui donat d’alta en un màxim de 24 hores.