Endoscòpia base de crani

La base del crani és la zona sobre la qual descansa el cervell, separant el mateix del nas i la cara. Podríem dir doncs, que forma el sòl del cervell i el sostre del nas al mateix temps.

Així mateix, constitueix la zona del cos humà amb un accés més difícil. Existeixen en ella múltiples obertures de diverses mides, a través de les quals passen grans vasos i nervis importants. Els tumors que creixen aquí poden, per això, presentar-se de la forma més difícil: amagant-se en els buits o enredats en nervis i vasos d’importància vital.

A la base del crani pot aparèixer una gran diversitat de tumors: meningiomes, tumors de la glàndula hipòfisi, melanomes, carcinomes. D’ells aproximadament la meitat són benignes i l’altra meitat de tipus cancerós.

Un dels progressos més significatius en el tractament d’aquests tumors, s’ha aconseguit mitjançant la col·laboració entre neurocirurgians i otorrinolaringòlegs (endoscopistes nasals, cirurgians de cap i coll i otòlogues). Aquesta col·laboració, iniciada fa menys d’una dècada, és necessària per tractar millor aquests tumors, que ocupen les fronteres divisòries entre els diferents camps (cervell, nas, oïda i coll). Aquests tumors requereixen, doncs un accés, multidireccional.

Per tot això, ha conduït a la creació de la Unitat multidisciplinària de Base de crani de Centre Mèdic Teknon.

El tractament quirúrgic dels tumors de la base de crani ha avançat espectacularment gràcies a l’ús de tècniques mínimament invasives.

En el passat, l’operació d’aquests tumors implicava grans incisions facials, així com el desplaçament dels ossos de la cara, amb les consegüents cicatrius i deformitats facials. A més, aquestes operacions solien ser molt llargues (10-14 hores), comportant un postoperatori llarg i complicat. Amb això, a més, disminuirem en molts dies l’estada hospitalària, passant a ser habitualment de 24 a 48h.

La cirurgia mínimament invasiva permet l’abordatge endoscòpic a través de la cavitat nasal, sense necessitat d’obrir el crani. Això comporta molts beneficis respecte a la cirurgia tradicional, que obligava a obrir el crani o la cara, com són: menor durada, disminució considerable de l’estada hospitalària, l’absència de cicatrius facials, la important millora dels resultats funcionals, així com la possibilitat d’operar zones inaccessibles fins al moment, podent a més d’intervenir tumors de grans dimensions, considerats inextirpables fins fa pocs anys.

Les eines òptiques i endoscòpiques usades en la cirurgia a través de la cavitat nasal permeten una visualització d’alta definició a través de càmeres estereoscòpiques amb fibres òptiques, que permeten el cirurgià veure el camp operatori tridimensionalment i a tot color, amb la imatge augmentada i en alta resolució.

Finalment, l’ús de mecanismes de control (monitoratge dels nervis cerebrals i facials durant tota la intervenció) contribueix a evitar la lesió d’aquests.