“Trastornos de la deglución”
LA DEGLUCIÓ IMPLICA LA COORDINACIÓ D'ESTRUCTURES I MÚSCULS DIVERSOS
Deglució i disfàgia
Què és la deglució i la disfàgia?
La deglució és el pas dels aliments des de la boca cap a la faringe i d’allí a l’esòfag. El procés de deglució dels aliments implica una ràpida coordinació per part dels músculs i estructures implicades en el procés, ja que es realitzen múltiples seqüències motores voluntàries i involuntàries controlades pel sistema nerviós.
La disfàgia (trastorn de deglució o dificultat d’empassar), es produeix quan alguna de les estructures implicades en aquest procés no funciona de manera correcta.
Les persones afectades per disfàgia pateixen impossibilitat o dificultat d’empassar aliments o líquids, i tenen la sensació que el menjar es queda a la boca o en la seva gola.
En molts casos, l’aparició i evolució de la disfàgia és tan lenta que alguns pacients no donen la suficient importància a la dificultat d’empassar, que empitjora amb el pas el temps. Per això és important un diagnòstic precoç i iniciar el tractament de la disfàgia com més aviat millor.
Tipus de disfàgia
Hi ha diferents tipus de disfàgia que es classifiquen en funció d’on es trobi la disfunció en el procés deglutori. Així es distingeixen:
- Disfàgia orofaríngia, si es produeix a la zona de la faringe. En aquest cas la dificultat d’empassar apareix a l’inici de la deglució. Això pot provocar aspiracions cap a la tràquea produint tos, vòmits, dolor, sensació de pressió o estretor a l’empassar, ardor d’estómac i regurgitació.
- Disfàgia esofàgica, quan la dificultat per empassar es troba a la zona de l’esòfag.
Quines són les causes de la disfàgia?
Els trastorns de la disfàgia o dificultat per empassar poden aparèixer relacionats amb diferents malalties, com:
- Malalties de la faringe o de la cavitat bucal (amigdalitis, faringitis o infecció de fongs, com en cas d’aftes).
- Malalties de l’esòfag (diverticle esofàgic, acalàsia).
- Malalties neurodegeneratives (esclerosi múltiple, Parkinson).
- Hèrnia diafragmàtica (hèrnia de hiat).
- Aspiració de cossos estranys.
- Demència.
- Altres: neoplàsies d’esòfag, càncer d’esòfag, malalties neurològiques o ictus.
Com es diagnostica la disfàgia?
En primer lloc, és fonamental completar la història clínica del pacient. Davant la sospita que pateixi disfàgia, l’especialista realitzarà una exploració mitjançant endoscòpia, que completarà amb el test de disfàgia.
Durant la consulta, l’otorrinolaringòleg preguntarà al pacient sobre les molèsties o dificultat per empassar, la seva alimentació habitual, quan va començar a notar els símptomes, i si aquests han evolucionat amb el temps. És important que el pacient comenti amb l’especialista tots els símptomes que pateix, encara que cregui que no tenen relació amb la malaltia.
Després de l’exploració de boca i faringe, es realitza l’anomenat Test de Disfàgia, també conegut per Test de volum-viscositat (MECV-V). Aquesta prova permet conèixer els volums i consistències d’aliments més adequats per a cada pacient.
Quins tractaments hi ha per a la disfàgia?
En tots els casos de disfàgia (trastorn de deglució o dificultat per empassar), el tractament és personalitzat en funció de la història clínica i el causant de la malaltia.
La base del tractament són canvis en les maniobres posturals i un entrenament progressiu amb textures per reduir les molèsties i restablir reflexos com el de la deglució i el reflex tussigen.
Article sobre “Trastornos de la deglución”. La Vanguardia (25/06/2014)
by Develona