Rinoplàstia

La rinoplàstia estètica i funcional és el procediment quirúrgic que corregeix de manera integral les deformitats del nas. L’objectiu de l’operació de nas o rinoplàstia és la correcció dels defectes estètics, i al seu torn, el manteniment o correcció de la funcionalitat nasal per permetre una correcta funció respiratòria.

El fonamental per a l’operació de nas o rinoplàstia, és l’examen de les fosses nasals mitjançant la rinoscòpia nasal, l’endoscòpia nasal i l’anàlisi extern de la piràmide nasal, per a determinar juntament amb el pacient com corregir la piràmide nasal i aconseguir l’harmonia facial desitjada.

Algunes vegades s’han de fer altres exàmens complementaris com són les proves d’imatge. Aquestes serveixen per donar-li al pacient un exemple pràctic i aproximat del resultat de la rinoplàstia.

El procediment per a la rinoplàstia es realitza mitjançant anestèsia general, s’executa per via endonasal (per dins del nas), sense incisions externes (únicament en casos específics i previ acord amb el pacient es realitza alguna petita incisió que després d’algunes setmanes sol ser gairebé imperceptible).

Durant l’operació de nas es corregeixen els defectes interns i els externs. En acabar la rinoplàstia es col·loca un taponament nasal i una protecció externa (fèrula) per protegir el treball realitzat. Aquesta protecció es manté durant uns dies.

El nas està compost de cartílags i ossos. Cada nas és el resultat de la forma dels elements que la componen. A la part inferior o base nasal depèn de la forma dels cartílags alars i del septe nasal. En canvi, a la part superior depèn de la forma dels cartílags superiors i dels ossos propis nasals.

La rinoplàstia es realitza a través d’incisions endonasals estratègicament dissenyades per a poder abordar cadascuna d’aquestes estructures i realitzar canvis en elles. Alguns dels més freqüents són: la reposició de cartílag, la sutura, la fractura d’os o la reducció cartilaginosa.

Un cop acabada la rinoplàstia, els primers dies el nas estarà taponada i el pacient haurà de respirar per la boca. No és un postoperatori dolorós, però el taponament és una mica molest. Així mateix, la cara pot estar una mica inflamada o amb algun hematoma.

En general, en poques setmanes després de l’operació de nas el pacient pot realitzar la seva vida habitual, tot i que haurà d’evitar traumatismes sobre la zona intervinguda. Per això es desaconsella durant uns mesos la pràctica d’esports de contacte sense la protecció adequada.

La rinoplàstia, com qualsevol procediment quirúrgic amb anestèsia general comporta un risc mínim de complicacions degudes de l’anestèsia general i al sagnat. No obstant això, en pacients sense malalties de base importants aquest risc és molt reduït.

En tot cas la història clínica detallada i els exàmens preoperatoris valoren el risc concret de cada pacient i permeten evitar la majoria de possibles complicacions.

La Dra. Núria Mir Ulldemolins és Mèdic Otorrinolaringòleg, actualment Cap de Servei d’Otorinolaringologia de l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet i Vocal de la Secció de Cirurgia Plàstica Facial de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia.

Directora des de l’any 2019 del Curs de Dissecció d’Anatomia Quirúrgica de la Rinoplàstia a la Universitat de Girona.

Ponent en el Congrés Anual de l’Acadèmia Europea de Cirurgia Plàstica facial.

Es va formar com Resident MIR en Otorrinolaringologia i Patologia cervicofacial a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. En la seva trajectòria professional la rinoseptoplàstia i la cirurgia facial ocupen un lloc principal: la Dra. Mir ha realitzat cursos i estades amb cirurgians experts en rinoplàstia com el Dr. G. Aiach a Paris, ha publicat sobre la rinoseptoplàstia i participa habitualment en cursos, congressos i conferències sobre rinoseptoplàstia.

És a més Doctorada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i té el Màster en Medicina i Cirurgia Cosmètica per la Universitat de Barcelona.