Alteracions de l'olfacte

El sentit de l’olfacte està situat a la part més alta de les fosses nasals, on els receptors ocupen una superfície de 5 cm², amb uns 10 milions de cèl·lules receptores, recobertes d’un moc que permet la dissolució de les partícules que transporten les olors. L’ésser humà és capaç d’identificar entre 2000 i 4000 olors diferents.

La pèrdua de l’olfacte, total o parcial, té una important repercussió en la qualitat de vida. Aquesta importància només s’aprecia quan es perd aquest sentit, perquè comporta la pèrdua del gust o dels seus matisos. Els receptors de la llengua només són capaços de distingir salat, dolç, àcid, amarg i, la resta de la sensació gustatòria és causada pel sentit de l’olfacte.

La causa més freqüent de pèrdua d’olfacte és l’edat: 25% de la població major de 50 anys té disminuïda la funció olfactòria i, aproximadament, el 30% de la població major de 75 anys té una pèrdua completa d’olfacció.

Altres causes poden ser purament nasals (rinitis, pòlips, processos catarrals, sinusitis, tumoracions nasals, radioteràpia sobre la mucosa nasal …), altres extranasals (Diabetis, alteracions renals, malalties congènites, tabac, cocaïna, traumatismes cranials …) i, finalment , intracranials (Alzheimer, Parkinson, tumors intracranials …).

En tots els casos es fa indispensable una consulta amb l’otorrinolaringòleg, que efectuarà una exploració completa dels òrgans implicats, amb endoscòpia, i proves complementàries (olfactometria, TAC, RM) per establir la possible causa de la pèrdua d’olfacte i instaurar el tractament més adequat.